He pensat que després de mossegar-nos les ungles, desprès d’acabar amb totes les previsions de xocolata que teníem al rebost, després de recordar-nos-en de la mare que ens va portar al mon (sense ofendre a ningú), després de buscar per l’agenda el telèfon d’urgències per si hauríem de córrer i després de saber que no és tan fàcil com dir que tots els camins porten a Roma…
He pensat que no n’hi ha prou amb el nom d’un carrer, avinguda o plaça, que tampoc n’hi ha prou en ser santificat i que no només n’hi ha prou en donar-li les gràcies (que ja ho hem fet). Si no que hi ha d’haver alguna cosa més.
L’ Andrés Iniesta es mereix alguna cosa millor (amb el permís d’en Tòful) per recordar-se’n d’ell durant tota la vida.
Ell tot sol, ja ha deixat empremta en la història del barcelonisme.
Arxivat sota: General
