El vinil ha tornat

Semblava que havia passat a millor vida aquell disc de 12” que tantes vegades havíem fet sonar en el nostre plat. Semblava que l’eina més preuada de qualsevol deejay era insubstituïble. Semblava que el gran disc per els melòmans-col.lecionistes ja no tenia aquell valor econòmic-sentimental…
Ho semblava, però no. El vinil ha tornat.
De fet mai ens ha deixat, ell no ho faria. Ens vam deixar impressionar per l’era digital. El juny de 1980 Kees Immink, un dels responsables de l’invent, ens presentava el format CD.
Ara però, sorprèn la noticia de que en aquest darrer any la venda dels discos en format de vinil ha crescut un 10%, s’han quadruplicat les seves vendes des de l’any 2005. L’ LP és aquí.
Qui no ha desplegat mai la portada d’un àlbum com si fos un diari per llegir-ne tota la informació? Qui no ha escoltat mai el soroll en posar l’agulla del plat sobre el disc?
El fet és que grups com U2, Coldplay, Fangoria o el mateix Bruce Springsteen, s’han afegit a la suposada moda per el vinil.
Ja sigui per que les discogràfiques hi han vist la manera de rebrotar les vendes de discos, ja sigui per nostàlgia, el fet es que el vinil (el llarga durada, l’ LP) ens demana un lloc a les prestatgeries de casa. El lloc que durant tantes i tantes dècades ja havia estat de la seva propietat.